Convertir-se en un restaurant apte per a famílies: què busquen realment els pares

Una família que surt a sopar rarament tria basant-se en la carta. Tria basant-se en una sola pregunta: podem estar-nos aquí dues hores sense que sigui una batalla. Qui respon sí a aquesta pregunta, es queda amb la taula.

Això és una bona notícia, perquè la resposta depèn només en petita mesura de la teva cuina.

Què avaluen realment els pares

• Hi ha alguna cosa per fer mentre s'espera, i encara funciona després de deu minuts?
• Pot arribar el menjar dels nens abans que el dels pares?
• Hi ha espai per a un cotxet sense que mig local s'hagi de moure?
• Es reacciona amb calma si es vessa alguna cosa?
• Hi ha altres famílies, o ets l'única enmig de parelles que clarament buscaven tranquil·litat?

La pregunta més important que es fa un pare no és "és bo" sinó "això serà relaxat o no".

El menú infantil és la part menys important

Gairebé tots els establiments en tenen un, i és pràcticament igual arreu. Per tant, no et distingeix. El que sí que es nota: una porció més petita d'alguna cosa de la carta normal, o la possibilitat de compartir. Els pares valoren que el seu fill no acabi automàticament amb un plat estàndard.

Entreteniment que continua funcionant

Els dibuixos per pintar mantenen un nen ocupat de cinc a deu minuts. Després, comencen de nou, o s'avorreixen. El que funciona més temps és alguna cosa amb variació.

Els jocs de taula a través d'un codi QR tenen aquí dos avantatges. No hi ha res a perdre ni a endreçar, i un nen pot jugar diverses partides seguides sense que sigui el mateix. Jocs com la memòria, trobar les diferències i els trencaclosques són prou curts per al temps d'espera. Vegeu el resum.

Què cal segons l'edat

Apte per a famílies no és una categoria sinó un ventall. El que funciona per a un nen de tres anys, avorreix un de nou anys en un minut.

• Fins als quatre anys aproximadament: l'atenció d'un pare és l'única cosa que realment funciona. El que pots oferir és una trona en bon estat i menjar que arribi ràpid.
• De quatre a set anys: pintar, enganxar, i jocs curts que no requereixin llegir. La memòria i trobar les diferències hi entren.
• De set a onze anys: aquí comença l'edat en què un nen pot ocupar-se sol. Trencaclosques, quizzes i jocs contra un germà o germana aguanten més estona.
• Onze anys i més grans: aquests volen ser tractats com la resta de la taula. Un joc en què participa tota la família funciona millor que alguna cosa especial per a nens.

L'edat a què apunten la majoria d'establiments és de quatre a set anys, mentre que precisament el grup superior és el que es queda més estona i el que més destaca quan les coses van malament.

Sincronització a la cuina

Aquest és l'ajust que fa més efecte i que no costa res. Fes que el menjar dels nens surti deu minuts abans que el dels pares. Els nens mengen més ràpid i acaben abans; si tothom comença alhora, els nens acaben mentre els pares estan a mitges, i llavors comença l'agitació.

El que no cal fer

Un racó de jocs és la solució en què es pensa més sovint i que menys sovint funciona bé. Ocupa un espai que necessites en una nit concorreguda, s'ha de mantenir net, i allunya els nens de la taula just en el moment que arriba el menjar. Fes-ho només si realment tens espai de sobres.

El que ha de saber el teu personal

Aquesta és la part que s'ometi més sovint, i determina més que la decoració. Tres coses que marquen la diferència entre una taula familiar relaxada i una de tensa:

• Adreça't al nen, no només al pare o mare. Un nen que pot fer la seva pròpia comanda s'asseu a taula de manera diferent que un nen del qual es parla.
• Reacciona davant el menjar vessat abans que el pare o mare es disculpi. Qui va amb un drap ell mateix, elimina la incomoditat. Qui espera que li ho demanin, la confirma.
• No preguntis si tot va bé just en el moment que un nen està plorant. Torna dos minuts després.

Cap d'aquestes tres coses costa diners ni temps. Només costa que algú ho hagi dit una vegada.

Els moments en què les coses van malament

Quan una visita familiar surt malament, gairebé sempre passa en un d'aquests tres punts:

1. A l'entrada, quan resulta que no hi ha trona o que la taula queda massa justa. Aleshores, el to ja queda marcat.
2. Vint minuts després de fer la comanda, quan el menjar encara no arriba i els nens no tenen res per fer. Aquest és el moment més llarg i més difícil.
3. Després del plat principal, quan els pares encara volen cafè i els nens ja han acabat. Aquí un establiment perd la comanda addicional que altrament s'hauria fet.

Els punts dos i tres són tots dos temps d'espera, i tots dos es poden resoldre amb alguna cosa que un nen pugui fer sol.

Mostra-ho abans que entrin

Els pares miren el teu perfil de Google abans de reservar. Assegura't que hi hagi una foto d'una família asseguda a taula, i posa a la descripció, literalment, que els nens són benvinguts i què hi ha per a ells. Això suposa més reserves que qualsevol canvi al mateix establiment.

Més informació sobre com això funciona per a un restaurant es troba a la pàgina de restaurants; el cost es troba a els preus.